1. Et sembla que la forma amb què l'autor ha col·locat alguns versos del poema respon a algun aspecte del contingut? 

2. En aquest poema hi ha un seguit d’afirmacions per arribar a una tesi final, és a dir que segueix un ordre deductiu, el del sil·logisme clàssic, com ara: “Els homes són mortals. En Josep és un home. En Josep és mortal”. Redueix el poema a un sil·logisme de dues premisses i una conclusió. 

3. Per què diu que deixar de recordar és més difícil que fer memòria?

4. El poema ens explica una cosa que pot ser del tot objectiva des del punt de vista de la neurologia, però alhora ens parla del més íntim que tenim: els pensaments. Què creus que té a veure el jo amb el conjunt de neurones que tenim dins el crani?

5. El penúltim vers diu: “Una idea és una garlanda de llums sota el crani”. Com es genera el corrent elèctric dins el cervell? Quins ions hi intervenen i de quina manera?

6. Al nostre cervell hi ha autopistes? Busca totes les metàfores que trobis al poema.

7. Segurament has sentit l'expressió “Se m’ha encès la bombeta”. En podries explicar el significat? Se t'acuden altres expressions que tinguin a veure amb l'electricitat del nostre cervell? 

8. Tria una altra de les funcions del cos (digestió, respiració, etc.), consulta en un manual els termes especialitzats que hi fan referència i intenta fer un poema en primera persona, descrivint tot el procés. Mira de ser minuciós concretant totes les accions que es produeixen.