literatura catalana . joves i adults     inici
Viladot, Guillem

 


Les fórmules iconogràfiques

1.  Amb què associes la forma d'aquest poema visual?

 

2.  Mira detingudament un fragment del poema i fixa't amb què estan construïts els rajos. E = m c². Què et suggereix aquesta fórmula? També hi veiem E kin, que és l'energia pròpia del moviment. Què tenen a veure aquestes fórmules amb el sol?

 

3.  El sol és una gran central nuclear on es produeix energia. Com ens arriba aquesta energia que es desprèn del sol? Com es pot aprofitar la llum i la calor generades pel sol?

 

4.  Quins elements químics associes al sol? Saps amb quin mètode es poden conèixer aquests elements químics?

 

5.  Tria una fórmula que coneguis i representa una figura que suggereixi el seu significat. Per exemple: el teorema de Pitàgores:  a² + b² = h²;  o bé la fórmula per obtenir la superfície del cercle:   S =  п r².

 

6.  Compara aquest poema amb “L'ordinador simula el naixement dels estels”, de David Jou, en aquest mateix itinerari. Et sembla que parlen del mateix els dos poemes?

 

7. I amb aquest altre poema de David Jou, et sembla que hi ha relació?

 

Les estrelles i la vida

 

Els àtoms,

creixent lentament en el ventre calent dels estels,

reunint els protons i neutrons necessaris

per ser no ja hidrogen tan sols, sinó heli,

carboni, nitrogen, metalls

pesants, cada cop més pesants, fins a ser

pols projectada, expansiva en esferes creixents,

pols molt estranya en oceans de buit i d’hidrogen...

Ah, quanta llum,

quanta calor en els orígens d’aquesta matèria,

ara palpable amb la mà, fins i tot ara mà

que palpa, que estreny, que colpeja, que esquinça!

Ara, a l’abast,

restes d’estels primitius, antiquíssims...

 

El color de la ciència. Barcelona, Dpt. Cultura - Generalitat de

Catalunya, 1990

poema Les fórmules iconogràfiques, Viladot, Guillem

cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA