1. Quina emoció o quin sentiment et provoca la descripció dels “pobres vells” que es fa en el poema? Amb quina mirada són observats?

2. Reescriu en prosa la descripció física i psicològica que se’n fa.

3. Comenta aquestes dues metàfores: “un pis embalsamat” i “el tuf malalt dels  seus llençols”.

4. Creus que –al contrari del que se’ns mostra aquí- pot haver-hi una vellesa raonablement feliç? Quins requisits creus que calen per assolir-la? Escriu la teva opinió i després contrasta-la amb la dels teus companys.

5. Compara el tractament de la vellesa que apareix en aquest poema amb el d’un altre del mateix Pere Rovira, “Cavalls”, 2003. Contrasta’ls amb el canvi de to que es manifesta en el poema “Aquest cos que ara veieu”, 2006, de  Montserrat Abelló. 

6. Igual que al jo poètic, ¿el vells t’han portat a pensar en un parent pròxim que sigui ancià o ja hagi mort? Escriu uns versos o unes frases motivades pel record d’aquesta persona.