1. El poema va encapçalat per un epígraf de Blai Bonet. Feu-ne una breu recerca bibliogràfica i identifiqueu a quina obra remet el poema.

2. Fixa’t que la veu del poema evoca a la primera part un temps passat, una infantesa innocent en la qual s’avergonyia dels canvis físics. Com definiries la vergonya i amb quines situacions l’associaries? Es pot tenir vergonya d’alguna cosa quan s’està sol o és imprescindible, per avergonyir-se, que algú extern ho observi?

3. Busca la definició del mot «pellofa». A què es refereix la veu del poema quan parla de la impotència «de no saber sentir-se, solament, una pellofa»? Per què parla en condicional a l’hora de «drenar-se» i rebutjar la pròpia identitat en favor de l’acceptació social?

4. Llegeix de nou els darrers sis versos del poema. Què és un pecat i qui n’imposa el càstig? Com definires la culpa? El sexe és encara un tema tabú o és possible de reconèixer públicament (i sense conseqüències) una sexualitat que s’escapi d’allò preestablert?

5. Quin creus que és el tema del poema i quina anècdota el desenvolupa?

6. «El mar» evidencia la necessitat de reconèixer-se al marge d’unes determinades convencions socials, en concret, aquelles que cataloguen de pecaminosa una sexualitat diferent i que, per això, generen en els joves un sentiment de culpabilitat. És certa aquesta afirmació sobre el funcionament dels codis morals, avui? Debateu com pot modificar-se la manera de pensar d’una societat i si és possible de canviar des d’una posició sense autoritat.

6. Torneu ara a la citació inicial. Comenteu què vol dir Bonet quan parla de viure una agonia de manera entusiasta i si «El mar» s’ajusta a aquesta idea.