1. A qui pertany la veu que parla en el poema? Amb quin nom es coneix la figura retòrica que consisteix a atribuir a les coses inanimades o abstractes accions i qualitats –com la facultat de parlar- pròpies dels éssers humans?

2. De quina situació parla el poema? Qui creus que són els que pretenen "dar-li pares d'una altra llengua"? I quina és aquesta altra llengua?

3. La poeta s’està referint a la situació en què es trobà la llengua catalana durant la dictadura franquista. La gent només podia parlar en català en la vida privada i s’intentava imposar la llengua castellana a tots els àmbits. Busqueu, en petits grups, més informació sobre aquells anys (des de 1939 a 1975). Rellegiu, després, el poema i expliqueu què hi veieu de nou.   

4. Comenta l’eficàcia del primer vers per aconseguir el to de denúncia que l’autora persegueix. Quines connotacions té l’adjectiu “borda”? I quin efecte fa quan s’aplica injustament?

5. Imagina’t una situació, natural o humana, segons la teva inspiració (un passeig pel bosc, un paisatge marí, un camp amb boira, una trucada telefònica a un amic, un carrer desert o ple de gent). Observa i concentra’t sobre uns detalls que et poden provocar una emoció. Als tres primers versos descriu amb simplicitat què els passa o què fan en aquell moment exacte. Als dos darrers versos descriu els sentiments que et provoquen.