1. «Manifest Babaista» és el poema que obre la Teologia poètica d’un sol ús. Busqueu la definició de «teologia» i feu una lectura del poema canviant el nom de Babà per la paraula «Déu». Funciona la lectura? Quins nous matisos adquireix el poema?

2. Juntament amb la imatgeria cristiana, al poema hi apareixen elements icònics (és a dir, elements de la realitat que són exhibits com a representatius del seu context) del món contemporani i la seva quotidianitat. Identifiqueu-los. Heu viscut situacions com les que s'hi descriuen? Heu pogut decidir per vosaltres mateixos en aquestes situacions o us han imposat què havíeu de fer?

3. Al llarg del poema trobem la idea que el llenguatge (en tant que capacitat per delimitar una realitat) no fa sinó generar «envestides» d’uns contra d’altres, com si es tractés d’una creença, d’una fe impossible de qüestionar. Què és allò que, avui, genera discussió entre diferents societats? Per què us discutiríeu vosaltres?

4. Babà no és altra cosa que «la procreació», és a dir, la concreció lingüística «de la imatge del món» i, per tant, una ficció que no pot esdevenir «veritat». Definiu què vol dir «veritat» i identifiqueu després per què podem confondre un rinoceront amb un «cavall de plata». Ara, per parelles, escriviu una breu descripció de vosaltres mateixos i una altra del vostre company. Llegiu-vos-les. Coincidiu? Qui dels dos diu la «veritat»?