1. Els dos primers poemes que formen part del tríptic titulat “Als qui han nascut després”, d’Arnau Pons, han estat escrits, respectivament, per Bertolt Brecht i Paul Celan. Quina llengua van fer servir aquests dos autors? Quina creus que ha estat la intervenció d’Arnau Pons pel que fa a aquests dos primers poemes? Busca informació biogràfica sobre Brecht i Celan, i explica quins fets històrics van viure.

2. El tríptic d’Arnau Pons agafa el títol del primer poema de Bertolt Brecht: “Als qui han nascut després”, inclòs en el llibre Poemes de Svendborg, del 1939. Quin contingut creus que expressa aquest primer poema? Tenint present la informació corresponent a la proposta 1, a quins delictes es pot referir el poeta en el tercer vers?

3. Bertolt Brecht clou el seu poema adreçant-se directament “als nascuts després” amb aquests versos:

 “Vosaltres, els qui emergíreu de la inundació
 En la qual hem sucumbit,
 Recordeu
 En parlar de les nostres febleses
 També aquests foscos temps
 De què us heu escapat.

 [...]

 Però vosaltres, quan arribi l’hora
 En què l’home esdevingui un ajut per a l’home,
 Recordeu-nos
 Amb indulgència.”

Explica el significat del terme “inundació” del primer vers. A què creus que fa referència? És una metàfora, potser? Per què el poeta parla de “febleses” i demana “indulgència” als homes que naixeran després? Creus que Celan podia estar d’acord amb el fet de ser “indulgent” amb el poble alemany davant de tots aquests crims? Justifica la teva resposta.

Pots explicar de quina manera Hitler va arribar al poder d’Alemanya i què va passar després?

4. El segon poema del tríptic, titulat “Una fulla”, pertany al llibre pòstum de Paul Celan, La part de la neu (1971), i és una mena de rèplica al poema de Bertolt Brecht. Millor dit: es tracta d’una reformulació de la pregunta plantejada pel primer poema. Quina relació de significat estableix el poeta entre aquests dos poemes? Per què creus que Celan diu, com a poeta, que parlar s’ha convertit en un crim? Et sembla que ho diu com una crítica? Justifica la teva resposta.

5. Què entens per poesia de denúncia? Busca informació sobre tres poetes que hagin escrit poesia de denúncia (en la llengua que vulguis) i explica breument per què la van escriure i quines conseqüències van patir pel fet d’haver-la escrit.

6. Amb el tercer poema, Arnau Pons clou el seu tríptic situant-nos en un present (“ara”), i en un lloc concret (“aquí”), remarcant la continuïtat dels poetes que l’han precedit: “després de paul celan i bertolt brecht”. Relaciona aquest poema amb les idees que va expressar Arnau Pons –traductor de l’obra de Paul Celan al català– en l’entrevista de Sam Abrams: “Arnau Pons, el poeta lector”, a Núvol, el digital de cultura el 6-12-2012:

“Em valc del fons subversiu, del caràcter dissident o de la voluntat de separació d’un poeta per posar al dia les meves inquietuds. Tot això s’acompanya, indissociablement, d’un moviment de solidaritat envers aquell poeta que estic traduint, per tot allò que ha dit, i per tot allò que ha viscut.”
“Cada poema engospat, recobrat o transferit posa al descobert la història d’una opressió, d’una violència, d’una hostilitat, d’una lluita, i reorienta així la política del present que li toca afrontar. És d’aquesta manera que els meus poemes queden vinculats per sempre a tots els poemes que he traduït. I fan camí plegats, braç a braç.”

7. Segons Arnau Pons, el seu poema és una crítica a l’amnèsia que pot evidenciar un cert tipus de poesia actual, concretament aquella que no té en compte les catàstrofes del passat ni tampoc les responsabilitats de l’art i de la literatura en aquestes mateixes catàstrofes.

Per tal de fer més explícita la seva denúncia, Arnau Pons s’ha referit algunes vegades als “nous cants de la terra” i una vinculació irracional d’aquests cants (o poemes) amb la identitat i amb la idea de poble.

El fet és que els nazis van cantar poèticament la natura i la ufanor dels boscos alemanys; alhora, van bastir un ideal de poble i de raça ària, i van connectar, a través de l’art, els conceptes de terra i raça, o de natura i poble. Hi ha una expressió que resumeix molt bé aquesta ideologia: “Blut und Boden”, és a dir, “Sang i terra”. Busca informació sobre aquesta expressió.

Arnau Pons també denuncia en altres llocs l’aberració que els nazis celebressin poèticament la natura i el paisatge, mentre perseguien i exterminaven jueus, gitanos, homosexuals, eslaus i dissidents polítics. I també explica que el culte a l’arbre no pot negar l’humà. L’humà, al seu torn, no pot destruir la natura, ja que es destrueix a si mateix. Si, com indica el poeta, “la fulla de l’arbre” equival al “full del llibre”, quin significat creus que tenen els dos darrers versos del seu poema?

8. Llegeix el fragment següent del discurs d’Adolf Hitler, extret del programa de mà de l’obra “La resistible ascensió d’Artur Ui”, de Bertolt Brecht, representada al Teatre Lliure la temporada 2009-2010. Després d’analitzar-ne el contingut, podries relacionar-lo amb el poema i les explicacions que en fa Arnau Pons?

Discurs d’Adolf Hitler per al 1r de maig de 1933

"Ciutadans i ciutadanes!

“Ha arribat el maig”. Diu així una cançó alemanya. Durant molts segles el primer dia del mes de maig no ha estat només el símbol de l’entrada de la primavera, sinó també el dia de l’alegria i de les festes i diversions. Va venir un temps que una doctrina se’n va apoderar i va convertir el dia de la vida fructífera i del plaer farcit d’esperances en un dia d’hostilitats i de lluita interior. Una doctrina que va subjugar el nostre poble i va intentar convertir el dia de la natura ufanosa, de l’entrada visible de la primavera, en un dia d’odi, de lluita fraternal, de discòrdia i de patiments. Van passar dècades damunt les terres alemanyes i semblava cada cop més que aquest dia havia de testimoniar la separació i l’esquinçament del nostre poble. Però finalment va arribar el dia que tothom es va adonar de què passava al seu voltant, després que el nostre poble hagués patit el que no es pot dir, un dia de recolliment i de retrobament entre els alemanys.

I ara podem cantar l’antiga cançó popular: Ha arribat el maig. El despertar del nostre poble ja és aquí. El símbol de la lluita de classes, de les querelles i discòrdies contínues, torna a ser el símbol de la gran unió i de l’alçament de la nació. Per això hem triat el dia de la natura esponerosa, per a tots els temps que vindran, com el dia de la recuperació de la nostra pròpia força i vigor i alhora com el dia d’aquella labor creadora que no té límits estrets ni està lligada a organitzacions obreres ni a fàbriques, ni a oficines, d’una labor que volem reconèixer i fomentar arreu on es realitzi en bona intenció per a l’existència i la vida del nostre poble."

9. Les pintures d’Edvard Munch, pintor expressionista noruec i autor del cèlebre quadre “El crit”, van ser considerades pels nazis com a “entartete Kunst”, és a dir, art degenerat. Observa amb atenció el quadre “El crit” que trobaràs més avall i digues què et suggereix. Després, busca informació sobre el concepte d’art degenerat i escriu un text explicatiu sobre per què els nazis qualificaren Edvard Munch de pintor degenerat, al costat d’altres pintors com ara Marc Chagall, Paul Klee i Kandinsky. Quina fou l’alternativa artística que els nazis formularen?

10. Paul Celan és autor d’un poema molt famós titulat “Todesfuge” (“Fuga de mort”), inclòs en el seu primer llibre Cascall i memòria (1953). Busca almenys dues versions d’aquest poema en català o en castellà. Tot seguit, intenta definir què és una fuga en terminologia musical. Quin és el compositor alemany que va compondre L’art de la fuga? Creus que Celan hi pot al·ludir en el seu poema? Busca també quins dos personatges són Margarete (o Margarida) i Sulamith (o Sulamita), esmentats a la “Fuga de mort”. Pots explicar per què Celan els confronta?

Si Celan remet a una Fuga de mort (suggerint que és mortífera, o, també, que acompanya la mort), quin sentit creus que té el vers que diu: “La mort és un mestre vingut d’Alemanya?” Segons tu, és un mestre de què, de quin art? Per què Celan relaciona en aquest poema elements de la tradició cultural alemanya amb la mort sistemàtica de milions de persones en els camps d’extermini nazis? Quina relació hi deu haver, segons tu, entre aquella matança i la música, i, conseqüentment, amb el virtuosisme i l’embriaguesa de l’art?

En aquest mateix poema, Celan també al·ludeix a l’antiga ciència de l’alquímia. Quin era l’objectiu dels alquimistes? Creus que el poema estableix alguna relació entre l’alquímia i la recerca d’una raça pura ària?

11. Així com Paul Celan va lluitar com a poeta contra l’ocultació i l’oblit dels crims nazis, també el cinema ha tractat en moltes ocasions el tema del genocidi del poble jueu a Europa. N’és una mostra destacada “El procés de Nuremberg (1961)”, film històric sobre el judici que l’any 1948 se celebrà a la ciutat alemanya de Nuremberg contra quatre jutges còmplices de la política nazi d’esterilització i de neteja ètnica. El principal acusat és el jutge i antic ministre de justícia Ernst Janning, l’únic que, en una brillant confessió –representada per l’actor Burt Lancaster–, es penedeix d’haver col·laborat amb els nazis. La pel·lícula és una reflexió sobre la condició humana, ja que aborda el fet que el poble alemany tanqués els ulls davant del genocidi, i per tant planteja fins a quin punt en va ser responsable. Aqueixa responsabilitat és qüestionada per l’advocat defensor, representat per Maximilian Schell, “oscaritzat” per la seva actuació.

Podeu veure la pel·lícula, o les tres escenes que corresponen a tres intervencions claus: la confessió d’Ernst Janning, el discurs de defensa del seu advocat i el veredicte final del jutge que presideix el tribunal, a les adreces següents: 1, 2 i 3. 

Tot seguit, debateu les raons que expressen l’acusat i el seu defensor. Esteu d’acord amb la condemna a cadena perpètua que dictaminà el tribunal de Nuremberg? Justifiqueu les vostres respostes.

Finalment, relacioneu la confessió del jutge Janning (el fet que expliqui que es complaïa d’assistir en silenci al judici, mentre tenia cura de les seves roses...) amb el contingut del poema d’Arnau Pons.

12. Arnau Pons ha traduït, juntament amb la poeta Yael Langella, el llibre Elogi de la desobediència, d’Eyal Sivan i Rony Brauman. Es tracta d’un assaig sobre el muntatge de la pel·lícula “L’especialista” (1999), que van fer aquests mateixos autors i que es basa en una selecció del procés d’Adolf Eichmann celebrat i filmat a Jerusalem. Busca informació sobre Eichmann i sobre aquest procés.

El llibre Elogi de la desobediència, de Sivan i Brauman, és al mateix temps una reflexió sobre els efectes de l’obediència cega i sobre la necessitat de pensar per un mateix i per tant de dissentir. Quina relació pot tenir una actitud obedient i acrítica, que no qüestiona res, que no dissenteix, amb l’actitud del poble alemany durant el nazisme?

En aquest sentit, el llibre Elogi de la desobediència és un homenatge a la pensadora jueva Hannah Arendt. Busca informació sobre Hannah Arendt i també sobre les persones que a Catalunya han treballat sobre ella. Pots explicar quina actitud va tenir Hannah Arendt amb relació al procés d’Eichmann a Jerusalem?

Per acabar, busca informació sobre el Centre Dona i Literatura i explica quina mena d’activitats fan.

13. Arnau Pons ha manifestat diverses vegades la seva predilecció per la poesia trobadoresca, que, com sabem, es dividia en tres estils o en tres maneres de compondre: “trobar lleu”, “trobar ric” i “trobar clus”. Fes una breu definició de cada una d’aquestes formes d’escriure poesia.
Arnau Pons també ha dit que el títol del seu primer llibre de poemes, A desclòs, fa referència, amb una certa ironia, al trobar clus trobadoresc. Què et suggereix aquest lligam?

Se sap que la relació amorosa que constitueix la base de la poesia trobadoresca és l’adulteri. Quins eren els dos actors o els dos protagonistes fonamentals de la poesia trobadoresca?

Si vols aprofundir en el llibre Llum de ganivet, d’Arnau Pons, et serà de gran ajut la lectura de la presentació que, d’aquest llibre, en fa el mateix autor a la pàgina web de la revista de poesia Reduccions. 

14. Arnau Pons ha nascut a Felanitx, un municipi de l’illa de Mallorca. Busca informació sobre aquesta població. A més, recull en un text algunes altres personalitats del món de la cultura que també hi han nascut i explica en què han destacat.