1.  Fixa't en els versos tercer i quart. Què et sembla que volen dir? Què és la flauta que “toca” el mussol? Et sembla que sona bé?

2.  Busca les paraules del poema que acaben igual. D'aquestes paraules que sonen igual es diu que rimen i sovint les trobem en moltes poesies. Pensa en una paraula que rimi amb "mussol" i una altra que rimi amb "nit" i fes un poema de quatre versos. 

3.  Has vist mai un director d'orquestra? És aquell senyor tan mudat que es posa al davant dels músics amb una “batuta” (així es diu la vareta que mou amunt i avall mentre sona la melodia). Ens agradaria que fossis el director d'una orquestra imaginària en la qual fessis, alhora, de director i de músic. Les teves mans seran la batuta. Es tracta que, per parelles, inventeu un gest per a cadascun dels versos del poema anterior. Per exemple, mentre llegeixis “al revés del món va el mussol” mous la mà per damunt del teu cap com si fessis un pont o un arc de Sant Martí imaginaris. Busqueu un gest per a cada vers i, au! ja podeu començar el vostre concert, però recordeu que heu de fer el mateix gest cada vegada que digueu les mateixes paraules. No s'hi val improvisar, eh?

4.  Agafa un full i dibuixa el que diu el poema en dos quadres. En el primer dibuix ha d'anar-hi el que fa el mussol de dia i en el segon, el que fa a la nit.