1. Busca al diccionari el significat de la paraula assedegada però abans torna a llegir el poema amb deteniment i intenta imaginar què deu voler dir aquesta paraula. Després comprova si l'has encertada o no. 

2.  L'autora diu que la rel de l'arbre no sap que estima les branques perquè fan ombra, escalfen, etc. Què et sembla si li donem la volta al poema? Provem-ho? Pot començar així:

          Les branques de l'arbre no saben
          que jo li estimo la rel
          perquè ...

Ara tu has d'imaginar què és el que les branques no saben de l'arrel.  Au, afila bé el llapis i fes un poema ben bonic!

3. Els arbres ens són de gran utilitat per a les persones. Feu grups de quatre i escriviu totes les coses bones que ens donen els arbres i el poema recull. Tot seguit, afegiu-hi d’altres que se us acudeixin. Poseu-ho en comú, després, amb els altres grups.

4. Les arrels són la part de l’arbre que no veiem, però que li donen vida. D’altra banda, quan sobresurten de la terra i les podem contemplar, ens adonem que tenen una forma molt bonica. Molts artistes les han fetes servir en les seves obres combinant-les de vegades amb altres materials, per donar-los nous significats o ressaltar la seva bellesa. Mira les obres que tens aquí a sota i també la de Sergi Quiñonero que trobaràs en aquesta mateixa pàgina. Escull-ne una. Descriu molt breument què hi veus i per què t’agrada. Després, posa-ho en comú amb els companys. A veure si heu coincidit.

* Salvador Juanpere: "Cor i arrels d'avellaner", 1987.
** José Pablo Arriaga: "Sustraia (arrels)", Machilly, França, 2007

Propostes per a nivells inicials

Fes la versió “les plantes del meu balcó”.