1.  Escolta el poeta recitant el poema. Veuràs que modula molt bé la veu i que, al final, la inflexiona de tal manera que ens sorprèn i provoca un somriure. Sabries fer-ho tu? Intenta-ho!

2.  Ara, prova de llegir el poema amb dos tons de veu diferents, però un d’ells que sigui ben trist, com la vaca del poema.

3.  Imagina que ets l’amo de la vaca trista i has de dissenyar el “tetrabric” on es distribuirà aquesta llet tan especial. Dibuixa’l al costat d’aquests models:

4.  Dues vaques es troben i tenen aquest diàleg imaginari:

• Vaca 1. Bon dia, amiga!
• Vaca 2. Bon dia! Com estàs?
• Vaca 1. Molt bé, contenta perquè vaig a pasturar a prop del molí. Vols venir?
• Vaca 2. Oh, i tant! Tinc una estoneta abans no vingui l’amo a munyir-me! Encantada de pasturar amb tu! Per cert, què fa el teu vedell?
• Vaca 1. Ui, si el veiessis ni el coneixeries de gran com està! Quina alegria que donen els fills, no et sembla?
• Vaca 2. Ja ho pots ben dir, ja!
• Vaca 1. Apa, anem! Fa una cursa fins al molí?
• Vaca 2. Som-hi!

Ara inventa un diàleg semblant però fes que una de els vaques sigui la del poema.

5.  El poema diu que la vaca feia llet descremada. Bé, això és impossible, ja ho saps, però la imatge és divertida. Ens fa riure pensar en coses impossibles. A veure si tu també pots escriure  algunes altres coses que no pot fer la vaca, com per exemple, llet en pols o cafè amb llet i després escriu un poema amb la teva vaca particular.

6.  Digues ara cinc coses impossibles per a tu. Relaciona-les amb cadascun dels sentits (per exemple, és impossible que vegis un núvol verd).

• VISTA
• OÏDA
• OLFACTE
• GUST
• TACTE