literatura universal . joves i adults     inici
Lesfargas, Bernat

 


decoracio Brageirac / Bergerac, Tardor 2005, 0:48

Brageirac sus la Dordonha,
Brageirac del mes de mai,
te perdèri per jamai
amb l'amor e la vergonha.

Tot me causa marriment,
quela lutz que m'emperleja,
quel remembre que trepeja
al còr tèbie del printemps,

e quela aiga que carreja
entre doas ribas de vits,
cada nuèch los escandilhs
e lo jorn las canaveras,

e l'imatge d'una dròlla
qu'antan trevava lo quèi.
Mas – cu me diriá dempuèi
quantes lustres? – el s'esbòlha.

Ai! de l'aigua que davala!
Ai! amor que te'n vas lèu,
vers Bordèu qu'a de batèus
e Blaia pus de gabarras.


Bergerac, sur la Dordogne,
Bergerac du mois de mai,
je te perdis à jamais
avec l'amour, avec la honte.

Tout me blesse:
cette lumière de perle,
ce souvenir qui trépigne
au coeur tiède du printemps.

Et cette eau qui emporte
entre deux rives de vignes,
la nuit des feux-follets,
et des roseaux le jour,

et le reflet d'une jeune fille
qui naguère passait sur les quais.
Mais maintenant – qui me dira
depuis quand? – les quais s'effondrent.

Hélas! coule la rivière.
Hélas! amour qui t'en vas vite,
vers Bordeaux qui a des bateux,
et Blaye plus de gabares.

poema , Lesfargas, Bernat

cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA