Hi ha d'haver algun lloc en aquest món
de cossos cruels, de cors cruels, de fets cruels,
on sigui possible recuperar la il·lusió,
el somriure d'abans, la moral perduda,
les ganes per les coses sense futur,
l'alegria, els somnis i el desig
que a vegades es cansa i potser es mor.
No ho sé; algun temple sagrat i antic
on les hores erosionin la indiferència
i sigui possible tornar a percebre
l'immens dubte feliç d'un sentiment,
un nus a la gola, la pell de gallina,
la llum serena dels teus ulls poblats encara
de papallones i un present que bategués.
(Un paradís remot on es pogués bastir
el fràgil esquelet d'aquest poema,
entremig de coses tan útils i inútils
com la tassa, la cadena, el paper,
les rajoles, els miralls, les cortines,
els segells de Franco i de Felip V,
i el teu perillós record que no em deixa
ni en moments tan íntims com aquest.)