I mira que t’ho repetia
i t’ho repetia
i t’ho repetia.
Que jo el que volia
era una habitació
amb una gran finestra
que deixés entrar el sol
damunt la teva esquena.
Que jo el que no volia
era un pati interior
de menys d’un metre d’ample
on les pinces i tatxes
que llencen els veïns
són tot el nou paisatge
que podem descobrir
quan obrim la finestra
intuint el matí.
Que no, que no i que no!
Que allò jo no ho volia.
Que jo volia una casa
amb una habitació
amb una gran finestra
que deixés entrar el sol
damunt la teva esquena.
I a força d’esperar
malgrat tu no et movies,
les coses van canviar.
Ara tinc una casa
que és una habitació,
això que en diuen loft,
amb un gran finestral
de sis metres d’amplada
i dos de dalt a baix.
I tu ara dorms bé,
malgrat jo me n’he anat
i els nous veïns que hi viuen
es veu que també fumen.