Jo sóc una noia
que no tinc mai por:
ni sola ni amb colla,
ni amb llum ni amb foscor.

Ja ho sé que al meu poble
tothom és vampir:
el pobre i el noble,
el rei i el faquir...

Tots són rostres pàl·lids:
més blancs que la llet,
i els meus colors càlids
dents llargues han fet.

Molts d'ells se m'acosten,
se'm volen cruspir!,
però el baf que s'emporten
els fa desistir...

Que l'arma més bona
davant l'espantall
és prendre a tota hora
torrades amb all!