La musique souvent me prend comme une mer!

                                  Baudelaire

En el silenci obscur d’unes parpelles closes

que tanca l’Univers en el meu esperit,

la música s’enlaira. Talment, en l’alta nit,

puja fins als estels el perfum de les roses.

Ella, divina música!, en el meu cor petit

fa cabre l’infinit, trencades les rescloses,

i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses,

més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones

entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,

jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit en la platja,

jo somio, perdut en l’estreta salvatge

dels llavis de l’escuma i dels braços del vent.

18 març 1937