«Farà sol, tot el temps, a les teulades.
                                  Farà sol, tot el temps, sobre els camins.
                                  Farà sol, tot el temps, fora i endins
                                  dels sentiments i les seves fiblades».
                                  Guillem Viladot 

El sol d’agost, antic guerrer bàrbar,
cau feroçment sobre els carrers de Riella,
per on encara se sent cruixir l’ombra
d’un poeta que passeja el seu gos
cercant, pels vells racons del poble,
la biografia exhausta de Déu.
Riella és l’Agramunt de Viladot
amb “lo seu Pardal”,
l’escola que va inaugurar Macià,
la plaça del Pou,
el carrer del Sió, l’Amball,
el Mercadal i la plaça del torró,
on Guinovart té el seu museu.
l’església, amb la seva portalada
romànica, i l’ajuntament renaixentista,
construït a l’època d’Isabel II,
tot plegat és una meravella de Ponent,
un espai monumental
adient per al mercat del dimecres,
i per al cafè, on els agramuntins
fan petar la xerrada
i tu i jo, de vegades,
hi cerquem refugi
contra el sol,
sí, l’antic guerrer bàrbar
del migdia d’agost.
Riella té esperit musical,
ritme de vers, color de blat,
plenitud de silenci
quan a l’hora de la becaina
només els immigrants,
àrabs i negres,
són a la plaça
sota l’ombra
dels plàtans.