He estimat el Montseny sense ametistes,

la plana adusta en els seus llargs hiverns,

els vels espessos d’imprecisa boira.

Conec el ressò clar de les campanes

als vells carrers de la ciutats dels sants,

a la plaça on van penjar en Bac de Roda.

Camí dels vents, he estimat l’altra plana,

els vols de les gavines als sembrats,

les aigües, com nosaltres, indecises.

Somrient, l’alabastre de les verges

dins els seus temples de color de temps.

El mar, que va ser un dia camí nostre.