Hissen la corda amb la galleda plena

d'espessa fosca oliosa

que omple a curull la barca

de Patinir.

            Treballen en silenci:

l'un a la barca, l'altre sobre el moll,

a l'angle recte, quasi

cobert pel vespre, de la dàrsena

que jo fa temps consiro.

Amplituds de secret,

estibes d'ombra,

magatzems de silenci,

d'on surt a voltes una rara

lluor de crit.

               En el consorci

dels vells, demano que no em treguin

d'on, a redós, curo sargir les malles

de la xarxa del temps.