literatura catalana . joves i adults     inici
Gregori, Àngels

 


A l’institut

Per a Mercè Sarrió,
l’única a qui no va destinat aquest poema,
l’única, també, que em va obrir de bat a bat
les finestres de l’aula perquè hi entrés la poesia.

I el primer dia que entres a l’Institut
-una mica desendreçat per nodrir la rebel·lia de l’edat-
veuràs que ningú no s’adona que t’has fet gran.
Que ja no eres aquell paràsit que arribava a casa
amb les mans plenes de plastilina i les butxaques
ofegades de joguines.

I a l’Institut, tal com cal,
et faran creure que t’ensenyen els grans poetes.
I quan s’acaben les classes sortiràs de pressa
cap al lavabo i et tancaràs amb pany i clau
per imitar versos a la manera de Rimbaud.

Però en asseure’t davant la pissarra dels professors,
descobriràs que la poesia no cap per les estretes
portes de les aules ni entrarà clandestinament
amb el vent per la finestra.
I no veuràs més versos que unes lliçons marcides que,
a l’ensems, no et serviran de res.

Et faran analitzar les rimes d’aquell poetastre pudent
amb exàmens de geometria aplicats a cap poesia.
I preguntaràs tímidament on és el teu Ferrater, i el teu Brossa,
i l’Ungaretti i en Baudelaire,

oh, mon petit animal inutile!

I agafaràs tots els teus llibres i totes les teues coses
i te n’aniràs de classe de pressa, una altra vegada,
cap al lavabo, per vomitar versos a la manera de Verlaine.

I, a la nit, veuràs que ha estat un dia normal, tan normal
com la resta dels dies de l’any.
I obriràs els ulls per veure que el món no fa festeta
ni se’n va de copes només perquè tu entres
per primera vegada a l’Institut
i la motxilla on posaves el berenar quan anaves
a l’escola se t’haja quedat ridícula.

 
imatge quotidianitat
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA