literatura catalana . joves i adults     inici
Garcia Canet, Isabel

 


Exili

Escarbe el gest del temps; la mar em pren amb força

els dits, el cos, i els ulls excaven a la vora

el clot de tants estius. Les mans trien la sorra,

humides, impacients; nostàlgies de salnitre.

Tan imperfecta i vella es mou la por que mata

el rostre de l’espill i naix una altra cara.

Descalça rastrellar les pells lluny de la platja,

deshabitar la llum; rebel de cos reviure.

Ballar la lleugeresa sedosa del vestit,

sentir el creixement del foc al cim dels pits,

redescobrir corrents umbilicals antics,

perdre’s dins el nou cos, naufragar l’invisible.

Cançons plenes de lluna s’escapen com els anys,

camins de sal oberts als infinits atzars.

Cremat el foc perdré el meu vestit de mar;

potser saber qui sóc siga el fet d’ara escriure.

 
imatge poesia
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA