Que si plou, que si no plou,
el camell no passa pena;
ni el sol, ni l'aigua, ni res,
ell tot s'ho tira a l'esquena.
Que si el camí dura cent dies
per la sorra i sufocat,
sense albirar la palmera
que és de l'aigua la senyal
Amostrant els poms de dàtils
sota aquell airós plomall
i que engrunsa satisfeta
el seu cap despentinat.
El camell fa la petjada
sense angoixa de cap mena
l'aigua ni el sol li fan pes