Aquell arbre solitari abandonat

enmig del camp,

suportant el fred, proclamant

als quatre vents la seva fortalesa,

arrelant-se coratjós, emergint d'un silenci

només trencat pel suau vaivé de l'herba

que l'envolta i l'acompanya

en les nits fredes d'hivern,

ignorat per tothom,

és el triomf de l'esforç per sobreviure.

Quan arriba la primavera,

deixa anar un lleu plomissol

cobrint-se de brostatge,

i es vesteix d'unes fulles verdes

senyorejant la seva esplendor.

Llavors, tot ell és placidesa.