literatura catalana . joves i adults     inici
Oliver, Joan

 


Ja s hora que se spiga
Demano la paraula prvia.
Vull dir -i que d'un cop se spiga!-
que jo sc Jo,
que sc el Centre
i l'rbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-aix anant b-
sou els meus conterranis:
parents, vens, creditors meus,
prosme meu prpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antpodes, gitanos-
sn, a tot estirar
i encara grcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperana.

Per si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potncies
en el sentit ms trist de la paraula.

Ja ho s. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu noms els meus supervivents.

 
imatge autoretrat
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avanada
<<
web design KTON Y CA