literatura catalana . joves i adults     inici
Torres, Mrius

 


En el silenci obscur...

La musique souvent me prend comme une mer!

                                  Baudelaire

 

En el silenci obscur dunes parpelles closes

que tanca lUnivers en el meu esperit,

la msica senlaira. Talment, en lalta nit,

puja fins als estels el perfum de les roses.

 

Ella, divina msica!, en el meu cor petit

fa cabre linfinit, trencades les rescloses,

i se memporta lluny dels Nombres i les Coses,

ms enll del desig, quasi fins a loblit.

 

Com les algues que avancen en el pit de les ones

entre el bleix de les aiges rtmiques i pregones,

jo vaig msica endins, voluptuosament.

 

I mentre el mn es perd, adormit en la platja,

jo somio, perdut en lestreta salvatge

dels llavis de lescuma i dels braos del vent.

                                  

18 mar 1937

 
imatge arts
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avanada
<<
web design KTON Y CA