L’aorta de l’horta de Lleida
és lo riu per on baixa el Marraco
que diu ma mare que riu fluixet
tot fent niu de tota brossa
hem perdut els topants
pels carrerons de traçat moro
del Canyeret un havent dinat d’agost
de mil nou-cents quaranta-nou
amb l‘arquitecte de La Gota de Llet
Francesc de Paula Morera i Gatell
amb una tartana menada pel Motxo
cap a Butsènit a la Rufea Subirana
per davallar vers la Rufea Jussana
en un record endinsar-se
per aquells verals de clamors
i reguers equivalia a rentar-se
els peus un cop al mes
amb l’esguard fèrtil.