Un llit de crisantems de cotó fluix,
de fulles acres de plàtans envellits
on poc a poc se t’escola la vida
com una aigua fangosa
plena de carpes negres farcides d’excrements.

Una ciutat provinciana
on els adolescents de casa bona,
natges compactes sota franel·la gris,
passejaven al sot sota els til·lers.
Fins als primers seixanta,
un univers travat com el barroc
(putti, garlandes) de la teva capella.

Ara, en plena tardor comercial
(el teu martiri va ser per primavera,
quan els cossos floreixen i els narcisos),
van cap a Sant Feliu, pujada amunt,
feixucs dels anys passats i el treball dòcil.

Una ciutat provinciana
amb cambres conjugals
on la sang del martiri és esperma i diners,
on el tedi incorrupte és la daga.
La catedral, aquesta pedra immensa,
pesa tant al damunt!

Mentre el teu bestiar crida a la fira,
deixa que al nostre amor contractual
hi ponguin els seus ous les teves mosques.