Si un dia sóc terra,

si un dia sóc pols,

que sigui d'aquesta

que han trepitjat molts.

I l'ànima, l'aire

que passa pels pins,

que fa aquesta flaire,

que avui porto a dins.

Si un dia sóc terra,

que ho sigui, en secret,

d'aquesta que els segles

han fet i han desfet.

D'aquesta que és nostra,

amb pluges i amb fang,

amb sol que fa crostes

i amb plor que fa sang.

Que ningú no m'endevini,

que només un gra de blat

creixi fort i s'il·lumini

del no-res que hauré donat.

Si un dia sóc terra,

si un dia sóc pols,

que sigui d'aquesta

que han trepitjat molts.

D'aquesta que encara

puc prendre i besar.

Si un dia m'empara

més meva serà.