Però el camí   va ser bonic de viure.

Amb el bullici   i els anants i vinents

de la ciutat,   on tothom sembla lliure

dins la quadrícula   que fan establiments,

corts, tendes, cases,   treballs, labors i horaris.

Quina delícia   veure's dintre el borboll

com un de més,   saludar els operaris,

creuar corrents   quan s'acosta el trontoll

d'un carro ple   i fer una rialleta

d'algun babau   que clama que és profeta,

o fregar el cap   d'algun petit brivall

que, d'amagat,   furtava alguna peça

de fruita dolça,   o entrar al comerç quan vessa

de l'afluència...   ser part del guirigall!