Els diumenges, a la tarda, al pobre barri

de Santa Marina, a la menuda rambla sense ocells,

amb arbres bruts de fums, amb cinema de dues pessetes,

al bar La Parra, amb el tocadiscs llogat, ballen

els fills dels obrers, sota la benigna mirada

de les mares grasses.

Els nois estranyen les noies davant la setmana

de por que se'ls ve al damunt. Els nois no parlen.

Les noies somriuen i s'abandonen amb mesura

als braços i al ritme del fox. Les parelles

alternen, tristes, i s'evadeixen   “…fins a l'eternitat!!!”

El cel és gris, com sempre, damunt el poble, brut barri

de Santa Marina i damunt les parelles

que s'evadeixen fins a l'eternitat…