A J.M. López-Picó

Campaneta daurada del meu carret de fira,

cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;

havem caminat tant pels camins sense ira

que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! Osque! Corrent,

a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.

Campaneta daurada tu em sabies content.

Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.

Cavallet de cartró tu em sabies la joia:

si ara jugués a córrer què diria la gent...

Trobaran molt millor que estimi alguna noia

tant si és bella com no –cavallet tot pintat,

campaneta daurada- i que us deixi al terrat.