Si us l'hagués d'explicar amb plena comparança,

diria que és com si, de sobte, no esperant-ho,

us trobàsseu enduts al fons clement i simple

de l'acte de l'amor, quan un fruit us traspassa,

i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,

i us sentiu les mans breus i carregades d'obra

i en la llengua un adàmic pregust d'algunes salvatges,

i visiten el crit plomes i alevosies,

i enmig de la memòria una font es concentra,

i us coronen campanes, i hi ha un saber d'orígens

tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten…