Aturo la imatge pura

de les coses en un bres

de silenci que murmura,

quan un déu passa a través.

Oh saborosa clausura!

Guanya el temps la paciència:

mot per mot, es transfigura

l'inconegut en presència.

Mai no mor aquest encís

de la paraula tocada

per un vent sec i precís.

Fins allò que és pur instant:

flor de neu, alba, rosada,

duren sempre en el meu cant.