M'ensenyaren, primer, a riure'm de tot,

i, quan van voler que aprengués de lletra, jo els mirava i reia, sense dir ni un mot.

Tot i els resultats, donaven empenta,

ritme a la matèria, complicant lliçons.

I jo, amb tot el morro, vinga fer-ne befa.

Van pensar si el tema no era més seriós

i era que jo els treia graus d'intel·ligència, o que no allargava a tret de cagalló.

Van mirar-me als ulls, just a la nineta, i el somriure estava entaforat al fons.

Van dir: - Vinga, nen, obre la boqueta!

Digue'ns què et fa gràcia... I, des de llavors, que estic explicant-ho en forma de poemes.