És l'any que en faig quaranta-cinc.

Un cop de puny de gemmes fredes.

Del que vaig ser, només en tinc

aquest murmurejar de sedes.

Com púgils pàl·lids en un ring,

esllavissades les monedes

amb què barata el cel de zinc

un blau esvaït d'illes Medes.

Perdedores a l'ull, anyades,

amb crits de guatlles i de fades,

al bosc intempestiu d'ahir!

Rauca, la claredat despulla

l'ànima verda de la fulla:

la mort afina un or en mi.