Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
Mireu               l'ésser fuster
- serra que serraràs
                           i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
i caminen de pla –
damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans       Oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.

¿I al dic? oh, els calafats?
tot el Port se n'enjoia
                           car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
- un peix cua daurada, blau d'escata pertot.
Penjats de la coberta tot el vaixell enronden:
Veiéssiu les gavines
                           com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa      el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre.
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
                           de colors a pleret.
I encara més
si us deia l'ofici de paleta:
                           de paleta que en sap
                           i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
- si ho volen
             sense escales
                           pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
- els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
             i els sòcols
                           i les voltes de punt
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
   Oh! Les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!