No canviïs de lloc fruites i objectes,

ni el blau polsós de la paret amb les ombres marcades.

El temps va fent la seva.

El que abans era un punt de descurança

ara forma part del decorat.

Tant se val que grinyoli la fusta dels graons.

La tauleta, les teles, el pitxer blau amb flors:

tot és en ordre a l’hora del crepuscle.

Tingues cura que les pomes no es podreixin.

La sentor es barreja amb la volior del jardí.

Fan olor de tu.

   Estima’m.

Procura que no es trenqui. És fràgil

la natura morta de l’amor.