Em distreu la llum de color mel, de l’olor de mel, de la bonior d’insectes.

M’han deixat sol. L’últim lladruc s’allunya avall, al marge.

Jo també m’he deixat sol. Avanço tan alt com la meva soledat. Ni un través de dit més. Aquesta situació, la veig sense recurs. Somio que m’acosto a un despullament irrebatible, i me’n sento feliç.

O sigui que davant la faç colpidora, insospitada –i tan llargament postulada, d’altra banda, no ens enganyem- em sento feliç, cremada ogni speranza, en la valuosa i potser immerescuda austeritat. És com la dignitat que guanyes quan la derrota acala l’últim teló i tu ho acceptes. M’encaro amb la pedra.

I, ja t’ho podies pensar, encara és acarar; és emmirallament. Germana nit. Germà silenci. El silenci que miro és el meu silenci. La nit que miro és la meva nit, renada, violentament rentada de totes les suors de mala jeia. La nit i el silenci, que des d’abans del primer dia ja duies embassats al mig del pit. O bé, des d’aleshores mateix, hi nedaves amb la més estricta immobilitat.

Per entendre’ns, diguem que la faç de pedra, la forma impressionant perduda immensitat enllà –i a la qual, només culminant l’esforç, podem projectar-hi consciència o atribuir-li una quasi divina consciència- t’esperava com a teva, com a semblança de tu, potser la més fidel, potser l’única fidedigna, des d’abans del temps.

Situar-la dins temps, en atribuir-li per un instant la mesura d’un instant dins la sèrie del temps, sóc jo qui ho fa en reconèixer-m’hi.

Reacciono, em contradic. Com una mena d’àngel, a la meva dreta, tinc la llum del sol i les abelles. La calma immensa, negra, la dura immobilitat, és estúpida. L’esperit, digues-li com vulguis, l’esperit no existeix si no crea articulació i canvi.

Em contradic. –La seriositat no és necessària! És frívola, irrespectuosa amb la natura de la realitat.- Em contradic. Miralls encarats. M’esgoto en la contradicció. Esgoto la contradicció?

Cal, caldria no trencar el silenci, trobar paraules que, només, vestissin el silenci, trobar paraules que, només, vestissin el silenci, que el revelessin.