Principi d'incertesa (o d'indeterminació) de HEISENBERG

(fragment extret del llibre Teoria de l’striptease aleatori de Josep Perelló Palou. València: Edicions 3i4, 2004)

Werner Heisenberg (1901-1976) va ser el físic que el 1927 enuncià el principi d'incertesa (o d'indeterminació). Bavarès i alpinista, fou de la mena de científics àvids de fer cims i grans gestes. la seva tumultuosa biografia és certament el paradigma de la no-aplicació del principi d'incertesa. Tossut com una mula, no es plantejà mai la possibilitat de canviar cap de les seves idees ni cap de les seves maneres de fer. En un món en frenètica i perillosa efervescència (l'Alemanya d'entreguerres), l'allò anomenat Heisenberg s'obsessionà a mostrar-se impertorbable, sòlid com una roca.

Heisenberg, ja de ben jovenet, freqüentà moviments juvenils d'educació militar que volien recuperar els ideals de la mitologia germànica. Com tants d'altres, el seu grup feia excursions per la  muntanya, esquiaven, passaven temporades al camp, llegien poesia i tenien prohibit fumar i beure alcohol. Heus aquí, doncs, l'estampa del superhome wagnerià somiant una Alemanya poderosa enmig de les muntanyes, farcida de patriotes purs, cultes i enamorats d'un país-pessebre bavarès.

El brillant Heisenberg va decidir estudiar física amb una clara ambició de fer-hi carrera. Però el superhome s'estimbà en doctorar-se amb una nota d'allò més discreta. Aquest aprovat justet fou del tot humiliant per a l'orgullós Heisenberg, que havia realitzat un treball teòric excel·lent, agosarat i visionari, però un treball experimental pèssim. L'anècdota biogràfica deixa entreveure com l'idealista Heisenberg menystenia la part més realista de la física. Tocar de peus a terra, mirar l'entorn o deixar-se convèncer i canviar d'opinió no eren el seu fort. No obstant, malgrat aquestes patacades, les posteriors contribucions de Heisenberg en la recentment nascuda física quàntica li aportaren un prestigi considerable, correspost amb l'obtenció del Nobel de física el 1932.

En ple reconeixement de l'activitat científica de Heisenberg, Hitler va ascendir al poder. L'amor a la pàtria de Heisenberg en el més pur estil romàntic va fer que preferís romandre a Alemanya en comptes d'exiliar-se com tants d'altres a la Gran Bretanya o als Estats Units. De fet, estava profundament convençut qeu hitler guanyaria la guerra i que els seus somnis per la nova Alemanya (amb nibelungs, struddels i bratswurts inclosos)s'acabarien imposant. És més: Heisenberg esdevingué un dels més alts responsables científics del programa de fabricació de la bomba nuclear nazi. Aquest programa va ser un fracàs absolut per culpa, segons alguns historiadors, de la ignorància en la vessant merament tecnològica de Heisenberg. Coneixia molt bé la teoria de la física quàntica però no va saber implementar-la adequadament a l'hora de fabricar la bomba.

Aquest fracàs, però, tampoc li va servir per replantejar-se la seva actitud aplicant-se a ell mateix el principi d'incertesa per canviar de jaqueta (per exemple: per una de trotskista a una de neoliberal de dretes) i, com el gran transformista italià Frègoli, variar ràpidament el seu aspecte. Després de la guerra, Heisenberg insistia encara en els seus ideals i destinava les seves energies a trobar una única teoria altament complexa que expliqués tots i cadascun dels fenòmens de la naturalesa: des dels pertanyents a l'escala microscòpica (explicats per la física quàntica), passant pels de l'escala humana (narrats per la física newtoniana), fins als de l'escala galàctica (descrits per la física relativista).

Paradoxalment, Heisenberg, que va esforçar-se a unificar les lleis de la física per explicar tota la naturalesa, ha passat a la posteritat amb un principi anomenat d'incertesa. Durant tota la seva vida, va creure fervorosament en les seves veritats absolutes i es va dedicar a seguir-les i a obeir-les per sobre de tot. En canvi, el principi d'incertesa enunciat per Heisenberg pretén tenir en compte la influència de l'entorn a l'hora de descriure les coses, a l'hora de conèixer-ne les propietats. Per què Heisenberg no va aplicar-se a ell mateix el principi d'incertesa? Per què Heisenberg posava una paret infranquejable entre les persones qu observen el món i el món que no para quiet i es vesteix i desvesteix més ràpid que Frègoli? Pot ser que ens posem a emular el principi d'incertesa com va fer el bon mestre Frègoli i entenguem que nosaltres tenim més de física que no ens pensem. Que serveixi l'esforç de Heisenberg per incloure la incertesa en l'enunciat de totes les teories científiques i per frenar el fervent convenciment que la ciència pot amb tot. Això darrer, Heisenberg no ho va saber o no ho va voler entendre.